“A la ciutat de Venècia , on barques de coll allargat, com els cavallets de cartró dels nens, se saluden quan es troben pels canals, i l’aire resplendent és ple de música que fa el diner quan somriu, hi vivia un mercader que es deia Antonio. Tenia tot el que es pot desitjar, però estava melangiós i no sabia per què.”.