Les aromes del Mediterrani oriental floten a BoomBach, l’espectacle de tap dance. Es tracta d’un muntatge de la companyia catalana Tapeplas dirigit per Sharon Lavi, que hi barreja aspectes teatrals i un alt sentit del ritme musical. Els sons tradicionals d’Orient Mitjà es barregen amb les formes més contemporànies del claqué per donar peu a una veritable simfonia visual..  

Ambientada en un saló de bellesa que es converteix en l’escena d’un esbojarrat assassinat, Pels Pèls és una divertidíssima comèdia, del tipus endevina qui ho ha fet, en la qual el públic investiga i aconsegueix resoldre el crim.
Després de gairebé 30 anys en cartell arreu del món, l’obra ha anat incorporant no només les aportacions del públic sinó que també fa al•lusions freqüents als últims escàndols mediàtics o als temes locals d’actualitat.

Veniu, pregunteu i decidiu qui ha estat l’assassí o l’assassina!
.  

Orion és una fórmula coreogràfica, un teorema dansístic construït a partir d’algunes de les explicacions que la ciència moderna ha donat a la realitat. No es tracta de crear un documental, sinó de situar l’espectador davant del misteri de la vida. 

Caravan, com la peça homònima de Duke Ellington, té el punt de partida en l’arribada i la trobada dels ballarins en un territori desconegut i incert, sense coordenades ni referències..  

Corria l’any 1980 quan uns joves, que llavors estudiaven a l’Institut del Teatre van decidir apostar fort i conjuntament pel teatre de mim i pantomima. Va ser llavors que van decidir crear la companyia Vol Ras. D’ençà d’aquell dia, les ments d’aquest trio han donat vida a un total de 14 espectacles teatrals. 

Amb MONDOMONO, aquests fantàstics actors juguen amb el subgènere de mon-post-catàstrofe. Però, més enllà d’aquest fet concret, trenquen un tant el seu ritme i sentit del gag habitual per aventurar-se, sense perdre l’humor, en una atmosfera més poètica, més pausada, més subtil que la d’altres ocasions. El resultat es un espectacle hipnòtic, incitant i sempre sorprenent..  

Impossible d´etiquetar, de comparar amb altres, de classificar i tancar en un compartiment separat. La música de Concha Buika té una riquesa embriagadora, sensual i molt espontània. Probablement el fet que hagi nascut a Palma de Mallorca, que tingui avantpassats guineans i que hagi conviscut entre gitanos, té alguna cosa a veure amb la seva raresa i originalitat. Amb una veu envellutada i colorista, es passeja per cançons que traspassen les formes: des de soul amb matisos flamencs, passant pel hip hop, el bolero, la copla o el jazz. Seran aquests tres darrers estils els que Buika reinventarà a l´escenari del Teatre Joventut, a través de composicions originals - creades per ella mateixa - i estàndards amb arranjaments sorprenents..  

FESTIVAL AMIGOS INTEGRADOS
Associació Coordinadora de Col.lectius de Disminuïts de l'Hospitalet..  

La música, el teatre i les diferents disciplines circenses comparteixen protagonisme al nou Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris, que aquest any s’anomena El circ de Sara i vol retre homenatge als circs itinerants i familiars, a un espectacle que és, a la vegada, una manera d’entendre la vida. Piero Steiner i Ricard Panadès han ideat aquesta reflexió teatral sobre el món del circ, que gira al voltant del personatge de la Sara i la seva companyia. Hi treballen els seus fills, en Rico i en Luca, i també la dona forçuda, els pallassos, les siameses voladores xineses… Una mirada apassionant al circ, una de les disciplines teatrals més antigues, un món on la vida i l’art es donen la mà..  

Amb aquest cinquè treball en solitari, Dani Pérez (Barcelona, 1973) fa un nou repàs a les seves vivències més personals, repassant la seva experiència laboral i també la experiència personal de ser pare..  

UN TELÓ que, segons sembla, no acaba d’anar bé. Al darrere, una gran paret que amaga un misteri. Qui s’encarregarà de descobrir-nos-el? Així comença El gran secret, el nostre darrer espectacle. Però quin és aquest secret? 
Joan Font (Comediants).  

Krahe, continua essent un punt de referència tant per artistes de les noves generacions com per aquells incondicionals de la cançó d’autor, destacant sempre per la vena humorística de les lletres, extremadament cuidades..  

Des de la seva formació a l’any 2000 , EGS han muntat quatre espectacles diferents :
Gospel & Spirituals , The Gospel Machine , Plaça Reial i Stromboli, han realitzat més
de 150 concerts ( cal destacar : L’Auditori de Barcelona , Teatre Nacional de Catalunya
, Festival de Jazz de Terrasa , Mostra de Jazz de Tortosa , Forum de les Cultures ,
Memorial Francesc Vinyes , Monestir de Santes Creus , Auditori Pau Casals a El
Vendrell , Festival de Jazz i Gospel de Roses , etz ) ; i han enregistrat tres cd’s .
Ara ,decideixen endinsar-se en el seu projecte més ambiciós i presenten en primícia:
"From roots to heaven". Un muntatge a capel•la amb la inestimable aportació de la Big
Mama i tres percussionistes ..  

Stalin va ser en vida un personatge de ficció i va continuar sent-ho durant molt de temps després de la seva mort, mentre els Soviètics ploraven les desenes de milions de persones assassinades per la seva sola voluntat. El comunisme, com el feixisme, ha fet de l'humanitat l’hospital psiquiàtric dels éssers vius. Quants sinó han mort de bona fe pel « pare dels pobles », a Espanya durant la Guerra Civil, a França durant la Resistència, fent do de la seva vida a aquesta icona paranoica i assassina..  

It Dansa ens presenta tres coreografies amb la qualitat a la que ens té acostumats.
Fièvre, Naked Thoughts i Whim.  

El Senyor Costabella és un empresari ric que viu sense maldecaps amb la seva dona i la seva filla. A casa tot rutlla a la perfecció. Bruno, el seu entrenador físic, amb més força que inteligencia, s’encarrega de mantenir-lo en bona forma; l’Enriqueta s’encarrega del servei de la casa i l’Oscar és el seu Fidel xofer personal. Però aquesta estabilitat es veurà importunada pel seu col.laborador i home de confiança, l’Àngel, que irromp a casa seva a primera hora d’un matí per demanar un augment de sou per tal de poder demanar la ma de la seva novia..  

Zingara rapera, flamenca hiphopera? Així diu la seva cançó més coneguda i així és ella. En el seu desig de trobar un so propi i particular, La Shica ens proposa un llenguatge atípic , difícil de clasificar, però fácil d’entendre. Partint del flamenc, es recrea en la copla i s’introdueix en el hip hop o el rap..  

Molta gent es pregunta que hi ha darrere d'un programa televisiu d'aquests nomenats ‘de testimoni’. Suposadament, gent no famosa, acudeix a explicar els seus problemes familiars o personals. Però, que passa quan aquests personatges no són el que aparenten ser? Què passa en els descansos mentre emeten la publicitat? Avui, en “El diario de Palmira”, esbrinareu la veritat..  

Pepe, és un empleat de banca amb un do molt original, que ell mateix ignora i no el decobrirà fins que, estant a un hotel rural, es troba rodejat d’uns individus molt especials.  

Mini-mal-Show ens parla de les relacions humanes, de la incomunicació que s'està produint a cada segon, a cada minut, a cada hora, al llarg del dia, i el més aclaparador, al llarg de la vida...
Els actors es passejan per un espai atemporal que s'omple de preocupacions, d'emocions, de cançons, de gestos, de crits, de somriures...
Això i molt mes és el Mini-mal show..  

Divertida successió d’escenes quotidianes ambientades en diferents espais que prenen com a referència l’humor de Woody Allen i l’adapten als moments més desbaratats que pugem imaginar; la cua d’un cine, una casa de relax o una presó.
Els diàlegs i les improvisacions dels actors prenen com a referència la filosofia del geni de Brooklyn i converteixen els seus pensaments, reflectits infinitat de cops en les seves pel•lícules, llibres i obres de teatre, en eines al servei de l’humor quotidià i surrealista.  

Tota l'actualitat del món de la política, societat, esport, cultura i comunicació amb els personatges que han donat popularitat a Carlos Latre..  

La nissaga dels Baronets de Ruddigore està maleïda. Tots els que hereten el títol estan obligats a cometre un crim mortal cada dia si no volen morir en terrible agonia. Un granger que amaga un secret horrible, un mariner amb bon cor, una donzella en edat de merèixer, la presidenta de l’Associació de familiars de les futures víctimes i una núvia boja intentaran esquivar la mort un dia més. Quí serà la propera víctima del malvat baró de Ruddigore?
Un musical sobrenatural, ple d’amor, mort, traïció i mata-rates..  

Cortada. Gracias por venir és un cabaret d'absurd i jocs de mans. Però també d'humor, contes i roses. Una comèdia visual poc convencional que proposa un viatge de riures i sorpreses, d'il·lusió i il·lusionisme. Cortada és enginy. Cortada és intimitat. Cortada és Cortázar. Cortada és John Lennon. Cortada. Gràcies per venir, segurament, la mentida més bella del món..  

Noves cançons del cantautor canari desprès de gairebé quatre anys d’espera. Vidas recupera el Guerra més càlid i pròxim; el narrador d’intimitats amb una aura màgica, amb excel•lent cal•ligrafia poètica i gust per al detallisme. Un creador que parla de les coses més quotidianes en cançons com Cuando Pedro llegó i Lara, i que ha recuperat el mètode de composició tradicional. En definitiva, l’autor de Contamíname, El marido de la peluquera, Pasa, Daniela i tantes altres peces atemporals viu un moment de plenitud i ho expressarà en un escenari, El Teatre Joventut, que ja ha visitat en altres ocasions..  

L’argument de Protomembrana és una lliçó teòrica sobre la Sistematurgia, literalment dramatúrgia dels sistemes computacionals, que serveix per teixir, a manera de novel•la llatina, una narració farcida de faules. La performance utilitza, a més de la narració verbal, l’animació gràfica, la música i la il•luminació. Tots aquests elements escènics són tractats com a elements interactius controlats a través de diverses interfícies. Formalment, l’acció es desenvolupa en una gran pantalla, davant la qual es situa Marcel•lí vestit amb un dreskeleton, al costat d’una taula de control amb diversos ordinadors. La narració s’estructura en quatre capítols: 1- Introducció o la Historia de Martí, 2- les Interfícies o Història del gest, 3- la Computació o Llúcia i el gat, i 4- El Mèdium o les Cinc membranes. .  

Amb motiu de la mort de la seva àvia, un home es retroba amb la seva mare a la que no ha vist des de fa anys. El retrobament es fa difícil. És també l’ocasió per a ell de tornar a veure el seu amor de joventut, al que no ha oblidat mai durant aquests anys. Malgrat els retrets que es fan mútuament, i l’adveniment d’un incident que posa tot en perill, la retrobada entre els tres personatges tindrà finalment lloc..  

ARTISTES CONVIDATS BUIKA I FARRU

Son de Limón mostra per primera vegada a Javier Limón al capdavant d'una banda inèdita i original, amb la qual desenvolupa una fusió peculiar: flamenc-latin-jazz. Guitarra i percussions flamenques es fonen amb pianos i metalls d'arrel llatina i formació jazz i amb una secció rítmica (sota i bateria) que pot amb tot. El resultat és una nova manera de vestir les composicions de Javier Limón, una paleta de colors musicals molt més àmplia i amb majors possibilitats per jugar amb acords, sonoritats i estils. La banda de Javier Limón és la conseqüència natural de la meravellosa afluència que Espanya ha rebut de músics llatins, en especial cubans, i de la seva trobada amb la comunitat flamenca. Al costat d'aquests músics, Javier Limón recorre un camí flamenc i racial, divers i universal, únic i diferent. És música amb sol i agilitat, amb alegria i arrel, senzilla i complexa alhora, amb la saviesa del jazz i l’elementalitat del popular..  

“El corazón del sueño” es una peça de Teatre de Moviment, que pren el nom d’uns versos lorquians, per la seva atmosfera lúdica i de somnis, una travessia com el camí Universal del Desig.
Imatges poètiques crean una atmosfera, que des del moviment ens evoquen el desig de personatges que conviuen amb nosaltres , a vegades a prop i altres vegades llunyans, sempre ple de desitjos que son la seva raó d’existir..  

Diumenge 12 d'octubre -  FESTIVAL DE JOTES 
Dissabte 25 d’octubre - 25è aniversari de ROCIEROS DE CARMONA 
Dissabte 22 de novembre - Concert amb AMANTES 
Diumenge 23 de novembre - FESTIVAL AMIGOS INTEGRADOS
.  

Aquesta vegada, ALBERT PLA, puja sol a l'escenari, tan sol que, el pobre, ha de cantar un munt de noves cançons mentre toca la guitarra, sense oblidar-se de controlar el so i d'apagar i encendre els focus de l'escenari que pengen d'una estructura a tall de gàbia com si d'una barraca de fira es tractés..  

Dagoll Dagom ha rentat la cara a l’opereta còmica El Mikado, obra que la companyia catalana va estrenar per primer cop fa tot just dues dècades. Ara, ens la presenta al Teatre Joventut..  

Les paròdies de les pel·licules que han marcat la nostra vida. 
Una opció original i divertida al Teatre Joventut..  

La cabeza del bautista
Las galas del difunto
La rosa de papel
De R.M. del Valle Inclán
La companyía de la ciutat, ens porta un clàssic de la literatura en castellà interpretat sota la seva visió..  

Martirio no es una cantaora o, al menos, no es una flamenca al uso. Lo que sí hace es incorporar elementos flamencos a su música. En lo que más ha destacado sin duda es en su imagen vanguardista -peineta, mantilla y gafas de sol- y en la renovación que ha llevado a las sevillanas y a la copla, que ha reinterpretado en clave de rap, rock, swing, tango, guaracha y, sobre todo, de jazz.
Ha trabajado con numerosos artistas, pero, quizá, la colaboración más fructífera ha sido la de Chano Domínguez, con el que fundió la copla y el jazz en 'Coplas de Madrugá' (1997) y después, en 'Acoplados (2004)'. También ha colaborado con otros "jazzmen": Jerry González o Jesús Lavilla. Además, Martirio trabaja con su hijo, Raúl Rodríguez, que es guitarrista, compositor y productor.
Ahora nos presenta un amplio homenaje a los autores i compositores de las caciones clasicas populares de españa y america latina..  

La favera
A la punta de la fava
tinc un cap tot eixerit.
Déu te guard cara-rosada,
quants plaers que m’has servit!
ets l’amic que em dóna vida
entre orgasmes, crits i alens...
I encara tenim mol de temps
per dar guerra i alegria.
Aquest és un petit exemple del recital de poesia davant del qual ens trobem. Jordi Coromina, Noel Olivé i Pep Cruz encarnen els tres ponents i no cal ni dir que l'espectacle resulta divertidament provocador i saludable. (Per) versions neix a partir del llibre homònim de Martinabàs (un poeta que s'amaga darrere d'aquest pseudònim i que fins ara ningú ha localitzat), no concebut per al teatre, i d'un treball de dramatúrgia de Quim Vinyes. El sexe, tractat de forma desenfadada i amb humor, es converteix en el centre i eix dels poemes que es recitaran al Teatre Joventut..  

El propi Manolo Escobar va desgranant els temes més significatius de la seva carrera, mentre es fa un emotiu repàs de la seva vida i del que ha significat la seva icona. “De Manolo a Escobar” no és una gala de Manolo Escobar a l'ús, sinó un espectacle sorprenent i recomanable per als seus seguidors... i també per als que no ho siguin!.  

“Qui vulgui haver diversió i plaer, per una estona que segui a la vora”
Il Festino nella sera de giovedi grasso avanti cena és una comèdia musical escrita a Itàlia el 1608 per Adriano Biancheri, per aquesta producció traduïda al català per Enric Azuaga..  

Arriben al Teatre Joventut un cop més els "Modernos" amb un recull del bo i millor dels seus anteriors espectacles on el riure està plenament garantit..  

L'Hospitalet presenta al seu cantautor de referència dels darrers anys. Directament i sense transbordament desde el barri de bellvitge..  

El cantant descobert per Jesús Quintero "El Loco de la Colina", ve a mostrar-nos al Teatre Joventut el seu flamenc de qualitat..  

Sota la direcció de Lluís Pascual, es presenta la darrera creació d'un dels autors teatrals amb més renom internacional, Sergi Belbel.  Una comèdia irònica sobre el món de la telefonia mòbil i la seva influència en el nostre dia a dia..  

La "pallassa" Pepa plana, ens presenta aquesta obra, basada en el "Romeo i Julieta" de Shakespeare. Un espectacle que de ben segur segur en farà riure i plorar a tots els qui anem al Teatre Joventut..  

Finalment Pepe Rubianes no ha tingut temps d'acabar de preparar el seu nou espectacle. Amb la promesa de poder-ne gaudir ben aviat., ens ho passarem de conya rient un cop més amb el seu  "Rubianes: Solamente" aixó si, amb alguna que d'altre novetat del seu nou espectacle, per anar fent boca... Sigui com sigui, de ben segur que ens farem un fart de riure!.  

XI Mostra de Teatre Aficionat - L'H FA TEATRE
Manolo, taxista, i Pepe, cuiner son adversaris polítics, encara que obligats a entendres perque estan casats amb dues germanes, Fe i Esperança. A més, han de soportar la tirania de Don Claudio, el sogre, ja que viuen a expenses d’ell.
Amb el viatge de les seves dones a París, se’ls presenta l’oportunitat “de echar una cana al aire”, en el momnet que Manolo recull de l’aeroport a dos joves franceses que venen de vacances i pretenen lligar amb elles per omplir la seva solitud .
Tot s’acava complicant amb l’arribada de Don Claudio...
.  

XI Mostra de Teatre Aficionat - L'H FA TEATRE 

Aconseguir un millió de les antigues pessetes, és l’excusa que utilitza l’autor per mostar-nos: la il.lusió, el desig, l’avarícia, l’hipocresia i la inocència d’uns personatges que no són més que miralls d’una part molt important de la societat.  

XI Mostra de Teatre Aficionat - L'H FA TEATRE
Penseu que coneixeu la història de la Ventafocs ? Nosaltres no n’estem tan segurs ! A la Ventafocs, és cert, hi ha unes germanes, una cuina, una fada padrina, un príncep, una carrossa, un ball, dotze campanades i una fugida. Però, i el seu pare? O l’ase màgic, o un anell, un tresor, la coca de recapte…
La nostra ventafocs es diu Poncellina, té una fada padrina i un munt de sorpreses més!!
.  

XI Mostra de Teatre Aficionat - L'H FA TEATRE

A qui no li ha passat mai pel cap declarar fidelitat eterna a la bella desconeguda que s’ha assegut al seient de davant del metro?
Qui no ha desitjat fugir amb una companya de l’oficina a una illa deserta on tenir tres fills rosos amb ulls blaus i alimentar-los amb cocus del tròpic?
.  

XI Mostra de Teatre Aficionat - L'H FA TEATRE

Qui ha de tenir el poder en una relació de parella?,
Elles?, Ells?, la sogra?.
El poder dels homes ens introdueix en aquest dilema, mostrant-nos totes les possibilitats i les seves conseqüencies.
Una divertida comèdia en dos actes que no ens deixarà indiferents.
.  

XI Mostra de Teatre Aficionat - L'H FA TEATRE
“Atenció, molta atenció; la funció va a començar! Però abans, públic egregi, vull
dir-vos que em sento veritablement honorat de comptar amb la vostra
presència [...]
Aneu a presenciar avui la veritable, l’autèntica, l’única història no apòcrifa de
Peter Pan.
Atenció, atenció, quitxalla, que va de bo. Maquinista!!”
.  

XI Mostra de Teatre Aficionat - L'H FA TEATRE

La història de Helen Keller és la història del més admirable i commovedor dels destins humans. No podreu oblidar mai més la immensa força de la seva emoció.
Anna Sullivan sabia que amb una sola paraula podia posar el món a les mans d’ Helen,. Però només un miracle li podia dir quina era i on era aquesta paraula.
En el cor de tot ésser humà capaç d’estimar sempre hi haurà un lloc reservat per al record d’Anna Sullivan i Helen Keller.
.  

Des del Festival de Mérida, on es presenta el 26 de juliol, arriba a L'Hospitalet en estrena a Barcelona l'últim muntatge de Calixto Bieito, qui ha comptat amb un elenc d'autèntic luxe per portar a escena la seva versió (escrita amb Pau Miró) de la tragèdia més antiga conservada: Els perses, d'Èsquil, narració de la victòria de Grècia sobre el poderós exèrcit de Xerxes a la batalla de Salamina. Èsquil va voler fixar-se en els perdedors per enaltir la victòria grega i va construir així un cant, un lament pels soldats morts i, alhora, una reflexió sobre la supèrbia d'un país civilitzat que imposa la seva "tirania" sobre un altre. A Los Persas, Bieito revisa el clàssic en clau d'actualitat espanyola, pensant en un país amb soldats en conflictes de tot el món per cantar, com Esquil, un rèquiem per una guerra perduda, per un soldat espanyol mort a l'Iraq, a l'Afganistan, a Kosovo....