El pa nostre de cada dia es presenta d’inici com un joc de metateatre: “teatre dins del teatre”, en el qual veurem a quatre actrius interpretant tota mena de personatges. Una crítica política i social on l’acció transcorre al voltant de la fleca d’un carrer de barri en una ciutat qualsevol, on la crisi econòmica ha desfermat una onada d’atur generalitzada que provoca una lluita aferrissada per menjar.

Amb el restaurant ple a vessar, Joan Pera, amo i cap de cuina de La Perdiueta Eixerida, acaba de saber que la seva família vol tancar i vendre el restaurant amb l’excusa d’una jubilació que mai no ha volgut. Emprenyat i decebut es tanca a la cuina i decideix, sense ajuda de ningú, preparar un particular i divertit menú degustació per demostrar que encara està en forma.

Raúl Alcaraz (LH 1982), ens presenta un resum dels seus millors moments damunt l’escenari. Clàssics dels seus inicis, repàs dels seus viatges, actualitat del moment. Ho donarà tot com sempre. S’estima el que fa, ho gaudeix i aquesta és la seva manera de fer perquè el públic també en gaudeixi. Moltes hores de comèdia, taules i gires al llarg de 15 anys (2008-2023) arriben en una única funció al Teatre Joventut.

La Rita té 25 anys, ha acabat la carrera d'antropologia. Per subsistir dóna classes de bateria. L'Ignasi té 70 anys i pertany a una generació instal·lada en el conformisme. És pot ser amic d'algú 45 anys més gran o més jove amb qui no tens, en principi, cap afinitat? Tot i que sembli impossible, l'Ignasi i la Rita construiran una ferma amistat a partir de situacions divertides que ens faran riure una estona.

Amb motiu de la representació de l’espectacle ELEKTRA.25 de la Companyia ATALAYA el dissabte dia 21, es projectarà la pel·lícula/documental "El abrazo del tiempo", que repassa la trajectòria de la companyia al llarg dels seus 40 anys d’història. La projecció serà a l’AUDITORI BARRADAS i comptarem amb la presència del director Ricardo Iniesta i altres membres de la companyia amb els que tindrem un col·loqui posterior.

Elektra.25, recupera el millor de la posada en escena d’un dels grans muntatges teatrals del teatre andalús de les darreres dècades. La primera versió, de fa 25 anys, va ser nominada Premi al millor espectacle andalús. En aquesta nova versió, Atalaya recupera l’essència inicial introduint canvis importants i aportacions que potencien encara més el seu valor.

Una comèdia dramàtica plena de teories de la conspiració, secrets, mentides i amistats a punt d’esclatar. Un grup d’amics prepara “una intervenció”. Amb la intervenció esperen fer tornar el sentit comú a la amiga que fa temps que es deixa portar per teories conspiranoiques. I nosaltres ens preguntarem si podem estimar a una persona que veu el món completament diferent a com el veiem nosaltres.

El duo Jordi Galceran i Sergi Belbel torna a carregar la seva artilleria després de 20 anys de l’èxit El mètode Grönholm, 8 d’El Crèdit i 5 de Paraules encadenades. L'escalada més arriscada del món arriba als escenaris. Quatre escaladores estan a mitja ascensió del FitzRoy, una muntanya situada al camp de gel de la Patagònia sud, entre Argentina i Xile, una de les vies d'escalada més complicades del món i mai assolida per una cordada femenina.

Paco Mir, el membre de El Tricicle, planteja un exercici de teatre dins el teatre a través d’una original estructura dramàtica on se superposen i retroalimenten varies trames durant tota la representació. Per una banda, tenim la trama de dos tècnics que es veuen obligats a treure la funció endavant sense mitjans i d’altra la del text original de Lope de Vega. D’altra banda, aquesta desbaratada història li serveix al director per posar en escena l’obra original, l’embolic palatí que narra els amors d’anada i tornada de Diana, contesa de Belflor, i el seu secretari Teodoro.

“Un sistema económico cruel al que pronto habrá que cortarle el cuello”. Així es referia Federico Garcia Lorca al capitalisme en una conferència-recital al 1930 a la Residència de senyoretes de Madrid. Allà va presentar el seu llibre Poeta en Nueva York i explicava les seves “impressions líriques”. L’espectacle que presenta Alberto San Juan i La Banda reprodueix el text i poesia que Lorca va pronunciar en aquella trobada amb el públic de fa quasi un segle i que manté una llum plenament actual.

Dos pallassos vells amb poca gràcia. Dos fills perduts en si mateixos, la transgressió de l’art i l’èxit. Una família de joglars que s’entenen més posant-se màscares que mirant-se als ulls. Embrancats en crear un espectacle. L’últim espectacle? Travy és un homenatge a la pròpia família Pla-Solina (de nom artístic “la Família Travy”) i un (des)encontre entre dues corrents teatrals; per una banda el clown, el teatre folklòric i popular. Per l’altra, les formes post-dramàtiques i meta-teatrals. Exposa dues generacions i dos moments vitals.

Ara que Tricicle es pren un descans indefinit, Carles Sans, després de 40 anys en silenci aprofita a Per fi sol! per parlar de divertides anècdotes professionals i personals viscudes durant tot aquest temps. Confessions tant sorprenents com que abans de convèncer als seus socis de formar una companyia es va interessar abans en les seves xicotes, o com va aconseguir superar la seva última colonoscòpia mentre la doctora li parlava de Tricicle. Aquest és l’espectacle que tots els seguidors de Tricicle voldran veure perquè s’explica els secrets d’una companyia molt estimada que ha fet record de públic allà on ha anat.

I si tornéssim a la vida? Això és el que es pregunten aquests personatges oblidats al fons del mirall. Davant d’ells, un actor ha anat envellint camerino a camerino. Maquilla la seva íntima derrota, les seves gastades il·lusions. Tantes coses han mort en ell, que la vida no serà suficientment llarga per oblidar-les. Però avui escolta aquestes veus dins seu i és com si l’ànima li tornes al cos. En aquest present estèril en el qual l’home no sembla estar a l’alçada dels seus somnis, amb les darreres forces sortirà a relluir l’esperança a l’escenari.