Santiago Rusiñol (1861-1931), nascut en el si de la burgesia catalana, simbolitza una personalitat intensa i complexa, amb una visió melancòlica, amarga i desencantada de la vida. El seu caràcter ingenios i cosmopolita fa d’ell un referent d’allò què els espanyols consideren la Catalunya cívica. L’obra és una reivindicació de l’art com a pàtria universal, a partir de Rusiñol, contra les pàtries identitàries.

Sol sobre l'escenari, Homar interpreta tots els papers del muntatge (el narrador, el senyor Linh i el senyor Bark) i juga amb tots els recursos escènics: acció dramàtica, paraules, imatges, música, so, projeccions... portant a escena una història sobre la soledat i sobre l'anhel de comunicar-se amb els altres.

Cinc col·legues d’una Banlieu de París es troben una nit per cremar un cotxe d’algú molt ric. Des de fa uns dies, varis incendis han estat provocats a diversos llocs, destruint vehicles. Els fills dels fills dels immigrants que van arribar sense res al país encara se senten aliens a ell. Europa no els ofereix aquells valors que coronen la seva bandera.

Què passa quan es retroben tres “ex actrius” unides per l’èxit i separades pel fracàs? I què passa si en el seu camí es creua un hipnotitzador que fuig de la justícia i que assumeix davant d’elles la falsa identitat d’un dramaturg escocès? T de Teatre, una de les companyies teatrals més populars del país, s’uneix a l’autora i directora Denise Despeyroux per protagonitzar aquesta fantasiosa proposta amb humor i pinzellades de drama.

A la Rambla de les Flors, s’hi passegen amb tota promiscuiïtat les múltiples facetes de la calidoscòpica realitat barcelonina. Testimoni d’excepció de les agitacions polítiques, la parada de l’Antònia ofereix perfums i colors a tothom que s’hi vol acostar, mentre resta fidel al passeig que l’ha vist créixer. I avui, vuit dècades després que Josep Maria de Sagarra escrivís la seva oda al carrer més emblemàtic de Barcelona, la Rambla continua vertebrant les confluències de la nostra realitat.

Nicolás, un pintor amb molts anys d’ofici, porta molt temps sumit en una crisi creativa i personal. Des què va morir de manera sobtada la seva dona no ha pogut tornar a pintar. Sobreviu en aquest estat i la seva memòria i potser també la seva imaginació, recorden i recreen aquells mesos de l’estiu i tardor de 1975.

Fairfly, és una comèdia sobre la bombolla de les startups i la cultura emprenedora. De què parlem quan parlem de canviar el món? Volem un canvi real o només estem intentant canviar la nostra posició al món?

Una quinzena de poemes i textos del dramaturg i poeta alemany, amb la intenció que l’espectador mantingui una actitud crítica que li permeti comprendre les realitats ocultes i que l’impulsi a prendre decisions cap a un món més just. L’acció transcorre en la reproducció escènica d’una aula.

Ana Maria Gómez González, més coneguda pel seu pseudònim Maruja Mallo (Viveiro 1902-Madrid 1995) fou una pintora surrealista gallega considerada una musa de la generació del 27. Va formar part del grup de les anomenades “sense barret”, joves intel·lectuals que van escandalitzar a la societat de la època atrevint-se a sortir al carrer sense aquesta peça.

Març de 1966. Una dona de mitjana edat acaba de perdre el marit de forma inesperada. Sola, a casa, vetlla el seu cadàver durant una última nit. Sentiments, preocupacions, veritats no expressades obertament, conflictes i retrets seran els gran protagonistes d’aquest monòleg-diàleg, que posa punt i final a la vida en comú del matrimoni i encetarà una nova etapa, plena d’esperança i que mira amb il·lusió cap el futur.

A partir de l’obra homònima de W. Shakespeare. El Rey Lear, es basa en un conte popular que apareix incorporat a la història antiga d’Anglaterra des del segle XII. Ha estat l’espectacle més guardonat als premis de teatre andalús amb un total de sis, entre ells al millor espectacle, actriu o actor i direcció. Així mateix, ha rebut 8 nominacions als premis Max 2019.

Yo sobreviví a la EGB, és un show que rememora la dècada dels 80 i, en especial, les situacions més rocambolesques que viviem a l’escola. Molt d’humor i música per a desconnectar del món actual i connectar amb el bon rotllo. Si ets Post Naranjito, però sobretot si ets Pre Cobi sens dubte aquest és el teu show.

Mirar el passat per entendre el present. Aquest és el punt de partida de Viejo amigo Cicerón, un text d’Ernesto Caballero que porta a escena la rellevància històrica i les contradiccions íntimes d’una de les figures fonamentals de la política i el pensament de l’antiga Roma: el cèlebre orador Ciceró, defensor dels valors democràtics enfrontat fins a la mort a polítics corruptes i amb vocació dictatorial, a qui dona veu Josep Maria Pou, amb una posada en escena signada per Mario Gas.