Durant anys, dècades, segles, hem aplaudit actors, actrius, dramatúrgies, escenografies, directors... però ens hem oblidat d’una peça clau del teatre: el públic.
Quim Masferrer pensa que ha arribat l’hora de fer un homenatge al públic en un espectacle únic i impossible de repetir perquè el públic n’és el protagonista. Un protagonista, o millor dit: molts protagonistes, que escriuran l’argument d’aquesta experiència.

El pallasso busca i gairebé sempre troba, les fissures en la raó i en els seus semblants. El savi tremola, quan riu. Perquè sovint la matèria del riure, la vida de l’home, és feta de tristesa, afirmava Baudelaire.
Quan els pallassos són capaços de les lletres fer-ne números i de vestir els fets de nuesa, la llibertat n’és la seva presó.
Us convidem a viatjar i a reflexionar sobre la figura del pallasso amb un collage musical farcit de números de creació pròpia i algun clàssic, tot amanint-lo d’acidesa, de dolçor o de picant per desvetllar els muscles del riure.

Les peripècies d’una caputxeta adolescent que no coneix els perills que amaga el bosc, amb la intervenció d’un llop cubà procedent d’una família desestructurada i una avia amb molt sentit de l’humor.

Una proposta que porta als seus protagonistes al límit, un text on res no és el que sembla i que fa girs inesperats deixant-nos literalment descol·locats.
Jordi Casanovas torna a encertar plenament amb un text realment sorprenent i
magnífic.

Sis dones del poblat de barraques sevillà, el més gran i antic d’Europa, reinterpreten el clàssic “Fuenteovejuna” després de la revolució que va suposar la seva primera experiència de teatre comunitari amb “La casa de Bernarda Alba”.
Semblava impensable escapar d’aquest parc temàtic de misèria, però ja fa quasi 10 anys que el teatre va servir de salvaconducte per a un grapat de gitanes de El Vacie per visibilitzar i amplificar el crit d’uns veïns que exigeixen dignitat.

L’adolescència no ha estat mai fàcil, l’educació social, tampoc. Què passa dins d'un centre de menors? Aquestes dues actrius i educadores socials en actiu, ens transporten mitjançant històries reals, amb fets i vivències totalment reals, tot el que passa quan es tanquen les portes d'un centre de menors, històries de la vida dels nois abans d'entrar i com viuen els menors en un centre tancat.

Un tret al cap s’apropa al gènere del thriller periodístic sense renunciar a l’humor ni a la dimensió íntima dels personatges. Una periodista acomiadada, una víctima que demana insistentment que es faci públic el seu cas. I una dona (la germana de la periodista) que només vol gaudir dels darrers anys de la seva vida en plenitud. Entre les tres es crea un triangle en el que tot allò que és tant difícil de dir és justament el que els permetrà sortir del carreró sense sortida on han anat a parar. La censura en l’àmbit públic, en aquest cas el periodisme, i també en el privat, en aquest cas el familiar, és el motor d’aquesta història amarga i tendra a la vegada.

Café La Tranquilitat, avinguda del paral·lel, Barcelona anys 20 del segle passat. Un indigent s’apropa a una taula i demana una moneda a un home. Aquest treu una pistola de la jaqueta, la posa a la ma de l’indigent i li diu: “Ves al banc i agafa tot allò que necessitis. Es teu”
Així arranca aquest relat, que ens porta al darrer terç del segle XIX, a la creació del món obrer i que anirà avançant, a través de les lluites al camp i a la ciutat, fins els anys 30 del segle XX.

Qui no s’ha preguntat mai quin llibre s’enduria en una illa deserta? En ple hivern i sense més combustible per cremar, la pregunta que es formulen els tres personatges dins d’un pis amenaçat per les bombes i els trets dels franctiradors és tan o més perversa: quin llibre és prou valuós per sacrificar un instant més d’escalfor? Sols cal tibar del fil perquè les grans preguntes emergeixin de seguida: quant val la cultura? Els principis cauen quan rau la supervivència? Val la pena viure si perdem la humanitat i ens convertim en bèsties?

El tècnic d’una multinacional minera es enviat a Sudamèrica per a negociar la instal·lació d’una explotació d’or. Aquest fet modifica la realitat de la comunitat local. Les ambicions, oportunitats i conseqüències de la implantació de la mina marquen el futur del poble i les relacions entre veïns.
Barregem temporalment aquest present amb l’arribada de Francisco Pizarro al territori de l’actual Perú al 1532 i la seva trobada amb el darrer rei Inca Atahualpa.

Totes les aventures d’aquest personatge mig pallasso i mig pagès que l’actriu i escriptora Àngels Bassas explicava al seu fill mentre anaven a l’escola, han pres forma de guió teatral i pugen als escenaris amb un argument que recull diverses anècdotes i  aventures dels títols de la col·lecció d’en Patatu.

A partir d’un realisme cru, l’obra aborda interrogants i conflictes universals de l’ésser com són el valor de la llibertat, el desgast propi de les relacions interpersonals o els manaments que s’acumulen al llarg d’una vida.
La peça transcorre en torn del vincle entre dos matrimonis d’adults, que transformaran un diumenge tranquil i rutinari en un obscur caos on les misèries més profundes de cada individu surten a la llum.

Playoff és una tragicomèdia que transcorre al vestidor d’un equip de futbol femení. Les protagonistes són dones joves a estimen la seva “professió”, apassionades i ambicioses. L’obra reflexiona sobre el paper de la dona i l’esport femení en una societat que encara manifesta un masclisme ferotge en molts àmbits.

El petit Dalí ens apropa al món de Dalí a través d’un nen, en Salvi, a qui li agrada dibuixar. Un dia troba una clau. Descobrir què obre aquesta clau porta a en Salvi a fer un viatge on trobarà originals i divertits personatges per finalment endevinar que la clau obre la finestra de la imaginació i la fantasia.

La Tahí està envoltada d’amics, però de cop i volta es sent sola. Per entendre que li passa, haurà d’endinsar-se en un viatge interior a través de set notes musicals i set colors. La música, els colors i una sèrie d’objectes que va trobant, guiaran a la Tahí en una aventura plena d’emocions, màgia i diversió.