Quan s’obre el teló, apareixen dos tècnics, els únics membres de la companyia que han arribat al teatre, la resta, per un incomprensible error administratiu, van camí a Lugo per interpretar un “Divinas palabras”.

En qualsevol altre professió aquest terrible contratemps suposaria una catàstrofe, però estem parlant de teatre, un ofici que no entén de catàstrofes perquè sempre, passi el que passi, la funció s’ha de fer, així que el públic sortirà del teatre havent vist un El perro del hortelano, al que el mateix Lope de Vega no li posaria ni un però (del hortelano).

Paco Mir, el membre de El Tricicle, planteja un exercici de teatre dins el teatre a través d’una original estructura dramàtica on se superposen i retroalimenten varies trames durant tota la representació.

Per una banda, tenim la trama de dos tècnics que es veuen obligats a treure la funció endavant sense mitjans i d’altre la del text original de Lope de Vega. La trama dels tècnics ens parlarà de la dificultat de les companyies itinerants per portar endavant les seves produccions i de les solucions per sortir del pas davant qualsevol contingència.

D’altra banda, aquesta desbaratada història li serveix al director per posar en escena l’obra original, l’embolic palatí que narra els amors d’anada i tornada de Diana, contesa de Belflor, i el seu secretari Teodoro. La lectura, respectuosa amb la mètrica original, recorre a l’espai buit, a l’ingeni visual, per recrear tots els espais, jardins, esglésies que es descriuen al llar de l’obra en un homenatge a la manera de fer del segle d’or. Humor, ritme i imaginació per a una trepidant versió exprés de l’obra de Lope de Vega.

Autor: Lope de Vega
Recreació i direcció: Paco Mir

Intèrprets:
Amparo Marín
Manuel Monteagudo
Paqui Montoya
Moncho Sánchez-Diezma

Espectacle en castellà
Durada: 90 min