PER MOTIUS ALIENS A L’ORGANITZACIÓ, L'ESPECTACLE S'HA SUSPÈS. PODEN SOL·LICITAR EL RETORN DE LES ENTRADES PEL MATEIX SISTEMA QUE LES VAN ADQUIRIR. LES ENTRADES ADQUIRIDES A TRAVÉS DE CODETICKETS ES RETORNARAN AUTOMÀTICAMENT.

El que us presentem és la vida d’un home que es pregunta, recorda i reconeix la crua veritat de la seva història. Perquè ho fa? Està buscant una resposta que tampoc li podia donar la seva dona, la gran absent d’aquesta història.

Una referència silenciada, interrogada, sobrepassada; el mirall que li retorna el reflex més cruel i sincer. Una petita joia de Dostoievski ens ofereix a aquells qui la vulguin escoltar. Per què no haver-se estimat a temps? Per què no haver-ho dit? Per què no haver viscut estimant-se sense orgull?

“Ara parla sol… Ara sembla que es dirigeixi a un oient invisible, una mena de jutge… Explica el que “va passar”. Malgrat la coherència del discurs, es contradiu unes quantes vegades, en la lògica i també en els sentiments. S’hi troba la grolleria del pensament i del cor i, alhora, un sentiment profund. De mica en mica aclareix realment el que va passar i centra “les idees en el que toca”. El seguit de records que ha evocat, a la fi, el condueix inexorablement a la veritat. La veritat li eleva l’esperit i el cor…”

– Fiódor Dostoievski, pròleg al seu relat

De Fiódor Dostoievski
Treball sobre el text per la dramatúrgia: Ramon Vila
Versió final: Andreu Benito, Ramon Vila i Oriol Broggi
Direcció: Oriol Broggi

Intèrpret :
Andreu Benito

Espectacle en català
Durada: 90 min